El referèndum

No només cal pactar la pregunta, també un termini
en el qual es pot tornar a repetir

Que fer un referèndum sobre el futur polític de Catalunya és una de les solucions, amic, podria considerar-se una d’aquelles afirmacions més o menys veritables. Totes les enquestes fetes públiques coincideixen en que la consulta –independentment de quin sigui el resultat desitjat– rep suports demoscòpics de fins al 73%. A excepció de l’encarregada per Societat Civil Catalana, contradictòria –curiosament– amb una altra feta per la mateixa empresa però pagada per un diari. (Allà els enquestadors...) 

Si el referèndum és la solució, entenc que a la vegada sigui el problema, ja que l’actual lògica política és la de transformar en negatiu allò que li pot ser positiu al contrari. Posar urnes no pot ser mai negatiu!, proclames... Depèn de com se posin. Trobo a faltar que els defensors del referèndum pactat no pressionin al PP a Madrid i només collin a la Generalitat, però coincideixo en que és la solució. 

M’explico: No només cal pactar la pregunta, també un termini en el qual es pot tornar a repetir. Si guanya el No, els independentistes insistiran en una segona ronda, com ara a Escòcia. I si guanya el SÍ, els espanyolistes no renunciaran a una segona oportunitat democràtica per retornar Catalunya a Espanya. Perquè hauria de ser també democràtic aquest altre procés, no? És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 21 de març de 2017