Corruptes

Per a que el saqueig funcioni és necessari que a banda i banda
de la taula conflueixin la mateixa malsana intenció

“Vostè fuma? –Sí (contesta amb els ulls de sobte il·luminats) –Docs ara surt a fora, es fa un cigarret, torna a entrar, truca a la porta i comencem de zero, perquè crec que fins ara no m’ha entès”. Aquesta conversa, amiga, la vaig mantenir fa uns anys quan jo ocupava un despatx oficial i un industrial que aspirava a que li adjudiqués una feina va portar la conversa cap el relliscós terreny dels beneficis personals a canvi d’encàrrecs més o menys discrecionals.

Recordo la seva mirada (i no sóc cap fiscal), en plan “aquest nen és tontet”, com es va fumar la cigarreta davant la meva finestra, va llençar la burilla, la va trepitjar i es va pujar el cotxe. Mai més vaig saber res ni d’ell ni de la seva empresa, el nom de la qual fins i tot he tingut l’habilitat de condemnar a la foscor del meu oblit. 

Un cas de corruptela frustrat no exculpa els altres, pontifiques... Ni ho pretenc, però serveixi l’anècdota per diferenciar al corruptor del corrupte, a l’empresari amb pocs escrúpols del polític transparent, i a l’empresari honest del polític i gestor de diners públics podrit. Per a que el saqueig de les administracions funcioni és necessari que a una banda i l’altra de la taula conflueixin la mateixa malsana voluntat. He tingut la sort de conèixer i treballar amb polítics i empresaris que se saben nets. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 14 de març de 2017