El dimoni es diu televisió!

La televisió és present en el 95,1% de les mateixes llars
on el 51,8% confessa que no ha entrat ni un llibre 

Dimarts passat, amiga, em preguntava quin és el dimoni que carrega els vots. Pensava trobar-lo als textos sagrats i el seu nom m’ha estat revelat en el baròmetre del CIS, aquell amb el que vam titular que “Es dispara la preocupació pels polítics”. Amb les presses (és ironia) ens vam saltar més del 60% de l’enquesta, la part que no va dels maleïts polítics sinó que radiografia quina és la mà que posa vots dins les urnes gràcies a diabòliques preguntes de l’estil “Amb quina freqüència llegeix llibres?”... 

Ara em faràs el discurs demagògic del poble inculte, em dispares... Nooo! Només dic que d’aquella mostra de gent que pateix “la política” com el tercer problema de la seva vida: el 36,1% “mai” o “gairebé mai” ha llegit un llibre; i dels lectors, el 40,7% han llegit “de 2 a 4” en l’any que porten preocupats per tenir un govern en funcions, temps en el qual el 60% ni ha regalat ni li han regalat un (de llibres, de polítics no en consta); que el 30,4% “mai” o “gairebé mai” llegeix premsa; que el 40,8% disposa de 4 hores al dia de “temps lliure” que el gaudeix “satisfet” perquè “veu televisió”, diu un 82,6%... 

L’aparell és present en el 95,1% de les mateixes llars on el 51,8% confessa que no ha entrat “ni un llibre” al llarg d’aquest any d’angoixant desgovern. Vade retro, televisió! És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana l'11 d'octubre de 2016