Millor Llorens que arriscar un cèntim de PAC. Foto: Tony Alcántara |
24 hores després de les eleccions, amic, no és temps suficient per a començar a parlar de pactes. Però els periodistes –i bona part de la ciutadania– tenim pressa per saber què passarà a partir d’ara, i més tenint pressent els antecedents.
Seria positiu per a tots que els líders polítics facin una mena de frenada per a fer descompressió dels discursos de campanya, assumir l’escenari dibuixat pels votants i treballar en clau de gestionar la decisió, que hauria de ser inapel·lable i no preludi d’unes altres eleccions. Però el país no pot estar paralitzat més temps! t’escandalitzes... Vindrà ara d’un mes si és per evitar un nou espectacle de pactes impossibles. O, com ahir em deia algú, si continuen repetint eleccions, al final Rajoy recupera la majoria absoluta...
Una certa petició de calma davant la por és el mínim comú denominador que trobo als resultats de diumenge: L’electorat ha premiat el conservadorisme davant les incògnites d’aquells que enviaven missatges contradictoris. Lleida, per exemple, és una província el suficientment poruga com per fer que Llorens es converteixi en llegenda: la segona vegada que recupera l’escó de Madrid. Millor ell que arriscar un cèntim de PAC. És dimarts, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada