Un pa a mig coure

Això dels Pressupostos i la Legislatura de la Ruptura és un pa a mig coure.
Fotografia: Parlament de Catalunya

Tal i com em deia el pare, amiga, això dels Pressupostos i la Legislatura de la Ruptura és un pa a mig coure. Ser fill de forner i, durant molts anys, forner en funcions et fa aprendre que per molt que corris el pa no és pa fins que no s’hagin complert determinades fases i que totes elles requereixen del seu temps propi. 

Ja tens els ingredients, amb il·lusió, sí però cal que amb ells vulguis fer pa i no una coca... També vols voler fer un nou tipus de pa, ja has mirat si la farina és l’adequada o la de sempre? I ja sé que tens pressa, però amassar té el seu temps, reposar requereix el seu temps, donar-li forma demana el seu temps, fermentar exigeix el seu temps i la cocció també és cosa de mantenir la massa dins el forn el temps necessari. 

Això és un perdre el temps permanent, em dius... Que no, que és l’imprescindible. Si domines les tècniques i ets eficient en la seva gestió, la gestió del temps, al final tens pa: degudament amassat, fermentat i cuit. 

Si tens pressa, més val que vagis a una benzinera i et compris aquella cosa precuinada que poses al microones, però no li diguis pa. Entre fornada i fornada, per cert, aprofitava per repassar els apunts de classe. El temps mai no es perd. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 7 de juny de 2016