Dels primers descorbatats

Entrevista al republicà Carles Vega

L’any 1999 Esquerra va donar un salt important a la ciutat de Lleida doblant regidors, en passar d’un únic edil a dos. Tot eren felicitacions, evidentment, fins que van caure en el compte que aquest bon resultat era irrellevant, políticament parlant: Siurana havia obtingut majoria absoluta i decidí mantenir el seu pacte de govern amb Iniciativa iniciat quatre anys abans. Només els hi quedava la travessia del desert en ser l’últim de l’oposició pura i dura. Amb ells, una part masculina del Saló de Plens va aparèixer per primera vegada descorbatada i -la memòria és feble- rebien les mateixes crítiques suposadament estètiques que avui suporten els que apareixeran als plens amb samarretes de colors llampants i missatges cridaners.

Un d’aquests dos edils republicans era Carles Vega, 16 anys més jove que ara que ha saltat a la dècada dels 50, i que entrevistem avui al diari. Algunes de les sensacions del passat les recuperarà a ben segur quan passi la bromera dels primers dies de reunions, anàlisis a corre-cuita i mirar de salvar alguns trastos de campanya. El resultat assolit és de tot menys negatiu: De no tenir presència municipal a recuperar Grup Municipal amb tres escons, però com va passar ençà, seran tres regidors gens transcendents per a la investidura del nou Paer en Cap.

L’aritmètica postelectoral ha volgut que la rellevància política estigui per dalt i per baix d’ERC, mercès als 87 vots populars que han fet que Ciutadans els hi passés pel davant amb quatre regidors i la Crida-CUP no assolís el tercer edil. Llavors, sí que la suma de CiU, ERC, Crida-CUP i Comú haurien sumat els 14 vots necessaris per a canviar d’alcalde. Li caldrà recuperar el camí...

Al 1999, els d’ERC, liderats per Xavier Sàez, es van treure les corbates i van optar per l’oposició dura i a consciència, pel desert més amarg de tots, i van mostrar a l’opinió pública la merda que amagava aquell abocador municipal i les cadires que es movien sense factures clares des d’una empresa de serveis molt poc comunitaris. D’aquella sorra en van treure vora 7.000 vots i tres regidors imprescindibles per a formar govern i transformar moltes coses en la ciutat, algunes de les quals fins i tot han resistit les majories absolutes posteriors.

Article publicat al diari La Mañana el 28 de maig de 2015