 |
| Ros dibuixa en la seva llibreta com creu que pot governar a partir d'ara |
El 8 de gener de
2004 el plenari de la Paeria escollia per primera vegada Àngel Ros com a Paer
en Cap i ho va ser amb 16 vots producte del pacte tardà fet pel PSC i ICV amb
ERC i que propicià que a Antoni Siurana li acceleressin la marxa de Lleida.
Onze anys i mig després Ros només pot comptar amb 8... El que hauria d’haver
estat el seu mandat més plàcid (només ell ha obtingut dues majories absolutes
consecutives) es va anar enverinant fins al punt que defineix aquests quatre
anys passats com “els més durs de la meva vida” en l’entrevista que li fem.
El verí el portava precisament
en l’èxit aclaparador del maig de 2011: En mig de l’inici de la desfeta
generalitzada del PSC-PSOE es va creure prou fort com per assaltar la direcció
del partit i voler ser candidat alternatiu a Artur Mas a la presidència de la
Generalitat. Aquella etapa la vaig descriure al llibre Àngel Ros cara i creu i la defineix el títol del primer capítol, Amb la cara plena de mans, que és com se l’han tornat a deixar els resultats de
diumenge passat.
La intensitat (segurament
innecessària tal i com des del seu cercle més íntim li volen fer veure) amb la
que es va llançar a la lluita política li va fer perdre el tacte amb la seva
indiscutible mà dreta i una vàlvula del cor. La combinació ha estat letal.
6.000 vots no es perden d’un dia a l’altre, és la suma de petits detalls
catalitzats per l’ombra de la sospita d’una investigació oberta per la Fiscalia
Anticorrupció que ha fet que la imatge de triomfador de Ros quedi tacada de
dubtes malgrat els canvis viscuts a la ciutat en aquesta dècada passada.
En una ocasió em vaig referir a Ros com un equilibrista suïcida. El
resultat electoral no l’ha deixat fora del tot de la corda fluixa, i s’aferra
amb un dit malgrat l’espasa de Dàmocles que li penja a sobre. Com en el circ,
més difícil encara! S’ha de tenir molta convicció per superar una amarga nit
electoral de la qual encara no ha pogut fer el dol. I es manté el factor
extern: Si Fiscalia l’imputa per indicis de delicte, jo serè dels primers en
demanar-li la seva retirada. I si Fiscalia arxiva les denúncies, serè dels
primers en demanar que obrim el cor, li fem justícia i ell es centri en la
geometria variable que li permeti tenir un darrer mandat el més plàcid
possible.
Article publicat al diari La Mañana el 31 de maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada