 |
| El problema no és que l’espanyolisme radical dispari, és que Pujol li ha regalat la munició. |
Confesso: Sóc tan culpable de l’evasió fiscal continuada
de l’expresident Jordi Pujol com qualsevol veí de Mallorca n’és dels delictes
de corrupció pels quals és a presó l’expresident Jaume Matas. I segurament he
tingut la mateixa participació en l’actuació del que crèiem Molt Honorable com
que els meus cosins de Còrdova són còmplices dels EREs fraudulents pels quals
investiguen els dos darrers presidents de la Junta d’Andalusia. I no esmento la
responsabilitat dels meus amics de Madrid en el tràfic de sobres que regulava
Bárcenas dins la seu del PP perquè no vull jugar a l’antic joc de posar en
marxa el ventilador de la merda. De fet, només pretenc confessar...
Em va agradar la
reacció inicial dels dirigents de CDC, segurament astorats per la sorpresa,
però em comença a molestar aquest ferum que oloro de que tot és producte de la
guerra bruta de l’Estat contra el procés cap a la Independència de Catalunya.
És evident que a les clavegueres només es poden trobar brutícies... si és que,
primer, hi són! En la mesura en la qual demano que es busqui qualsevol forat
per votar el 9-N entenc que els que volen impedir la consulta cerquin tota
oportunitat per demolir-la.
El problema no és que l’espanyolisme radical dispari, és
que Pujol li ha regalat la munició. On s’equivoquen és en el convenciment que
han encertat el tret. Continuen sense entendre res. Confesso que vull agrair
aquesta gent que ens treguin de sobre del nostre futur la taca d’un gran
corrupte. Segueixin així, sisplau. Ens veiem dilluns vinent?
Article publicat al diari La Mañana l'1 de setembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada