Dono per fet que és casualitat, però el calendari ha volgut que
immediatament després de la victòria del bloc sobiranista, i més especialment
d’ERC, el Cercle d’Economia reunís en unes jornades a Sitges les elits de la
vella política i l’antiga economia. Mentre els informatius de TVE continuen
insistint en “el reto sobiranista de Artur Mas”, els principals empresaris i
els grans dirigents polítics més castigats diumenge passat es porten les mans al cap anunciant grans
catàstrofes i mirant de reconduir el que creuen és una simple vel·leïtat
passatgera. No hi ha més cec que el que no vol veure!
El periodista Jaume Barberà, amb una insistència matxacona, ens parla
dia sí i dia també de l’existència d’una casta político-financera que en
defensa el seu statu-quo s’oposa per terra, mar i aire a qualsevol canvi
qualitatiu dels seus privilegis, com podria ser que Catalunya esdevingui
independent d’una Espanya rància i colonialista. Admeto que jo també
desconnectava a la tercera al·lusió d’en Barberà a “la casta”, fins que l’he
vista, l’he sentida i l’he percebuda a Sitges.
Polítics i empresaris intentant alliçonar els dirigents que s’hi
posaven a tiro exigint segones oportunitats, terceres vies i cuartos
traseros a l’aire. Què s’han cregut que han votat aquesta gent? es
preguntaven... El que fa 15 dies era una mania d’algun dirigent desnortat ara
és la mare de tots els problemes! Rubalcaba donant-nos lliçons del que han dit
les urnes? Millor els hauria estat escoltar el que anem votant els darrers
anys... Ens veiem dilluns vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 2 de juny de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada