El príncep equilibrista

Ros-Iceta, primera cimera abans del congrés del PSC

Va escriure Maquiavel que “per arribar al principat civil (el que s’aconsegueix amb el favor de la ciutadania) no es necessita ni molt valor ni molta fortuna, sinó més aviat una encertada astúcia”. Aquest paràgraf li vaig llegir en una ocasió a Àngel Ros preguntant-li si se sentia identificat amb la descripció... Va fugir d’estudi, ja que al carrer el terme “maquiavèl·lic” l’associem només a les jugades brutes i no al màxim del pragmatisme polític. Una cosa no treu l’altra i tinc a Ros pel príncep civil de Lleida, en l’accepció maquiavèl·lica d’astut.

Cal molta astúcia per, en cosa de dos dies, ser assenyalat com un bon presidenciable per Miquel Iceta, el seu rival dins el PSC; aliar-se amb Tere Cunillera –la seva oposició a Lleida– per organitzar-li la campanya a Pedro Sánchez en el PSOE contra Eduardo Madina, a qui li busca vots Fèlix Larrosa; i donar suport Jaume Collboni, l’alcaldable socialista a Barcelona que ha buscat l’assessorament d’Antoni Siurana... O astut o equilibrista suïcida sobre una corda rosegada entre els àtics de dos gratacels!

En tot aquest ball hi ha un nom inexplicablement desaparegut: Marta Camps, número dos de la Paeria i primera secretaria del PSC de la ciutat de Lleida. Si totes aquestes jugades de l’arriscat Ros són en prevenció del seu futur, a quina banda juga Camps? O, potser, la pregunta seria: Juga Camps? Poc espai li deixen per moure’s a qui semblava destinada a la successió. O, igual, ni busca l’espai ni el joc. O, igual, no és a Lleida sinó a Madrid on té la vista posada. O, igual... Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 23 de juny de 2014