 |
| Aquesta portada ha desfermat totes les teories de la conspiració possibles... |
De temps
immemorial venen les desunions al si de CiU, on convergeixen disparitats de sensibilitats, orígens
ideològics i, sobretot, personalismes fortament marcats. Divendres passat es
van disparar els consums de telèfon i de whatsapp a Lleida entre els dirigents
de la coalició, que es van esmorzar amb les reflexions del president del Comitè
Local de CDC sobre la conveniència que el partit fundat per Jordi Pujol es
presenti a les Municipals de 2015 sense els socis d’Unió Democràtica, precisament
a la ciutat on Josep Antoni Duran i Lleida va iniciar la seva llarga carrera de
lideratge polític.
Que a Convergència
és on menys amics poden trobar els militants d’Unió no és ni notícia si
m’apuren una mica. Ni tant sols que de tant en tant es posi en dubte si s’ha de
mantenir l’aliança vàrem explicar en aquest diari. I és a partir de la
incontestable visibilitat pública de la crisi que es disparen les diferents
teories de la conspiració electoral... Però, de ben cert, és que fins ara no
s’havia transmès a l’opinió pública aquest debat intern sobre les divergències
de la manera tant descarnada com els al voltant d’aquella informació. Perquè?
Per a què? Com?...
Crec que a hores
d’ara no existeix més conspiració a CiU que la d’intentar arribar al #9N els
menys canibalitzats possible. CiU no és el que era? Em costa recordar èpoques
en que la coalició no anés a batussa mensual abans del Tripartit. Igual és que
algú s’havia pensat que alguna cosa havia canviat. L’explicació més simple és:
Com sempre, estan com sempre. Ens veiem dilluns vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 30 de juny de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada