Oronich i Siurana fa 25 anys, època dels diaris en blanc i negre. Fotografia: Tony Alcántara / La Mañana |
Existeixen dates de rellevància en la Història que tenim més marcades
que altres perquè les portem associades a experiències i afectacions
personals. És un tòpic, però tots els que ho vàrem viure recordem què fèiem
quan va morir Franco, quan Tejero va assaltar al Congrés dels Diputats o el dia
que dos avions van esfondrar les Torres Bessones. El mateix em passa amb el 28
d’abril de 1989, el dia d’aquella moció de censura amb trànsfugues i un vot
fantasma que va commocionar la ciutat de Lleida i la política municipal espanyola,
tal i com ahir vàrem rememorar a les pàgines del diari.
Bé, per a mi encara té
una connotació més personal que el fet d’haver viscut aquell plenari, en el qual
Siurana recuperà l’Alcaldia que li havia arrabassat Oronich, fent la
retransmissió en directe des dels micròfons de Ràdio Lleida juntament amb Artur
Peguera (sí, l’home dels Esports als Telenotícies de TV3) i Judith Casaprima,
fins fa poc responsable d’un àrea d’informació al Canal 3/24. I és que,
manllevant el títol de la nova secció de Joan Bellmunt i Joan Ramon González en
la Pàgina Dos, avui fa 25 anys del dia que... m’havia de casar!
Sí, a mi la
moció de censura em va espatllar la boda, tot i que la data l’havia posat jo
primer. Són coses d’aquesta professió, en la que les coses que passen manen
sobre el teu dia a dia personal, vinculat sempre al que els demés vulguin
inventar-se. Afortunadament, només vaig haver de retardar-la unes setmanes i el
meu matrimoni, de moment, dura més que l’Alcaldia de Siurana. Ens veiem dilluns
vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 28 d'abril de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada