Jocs de paraules

No és impropi que Wert retalli l'aportació estatal a l'educació infantil?

De jove vaig conèixer un poeta cubà que sostenia que la mateixa paraula “política” és perversa i corromp tot el que toca. La prova? si l’ajuntem a la dona més important de la nostra vida, la mare, ens surt la sogra... Per a fer jocs de paraules s'ha de tenir la intel·ligència d'un poeta, per això procuro no fer molts. 


Els periodistes, molts de nosaltres poetes frustrats, ja en tenim prou amb ajuntar lletres amb un cert ordre i coherència i ser capaços de quadrar els titulars en les caixes que ens deixen els maquetadors. Quan jugues amb paraules de manera maldestra et pot passar com a aquells que proclamaven a la seva portada que eren el "diario independiente de la mañana". Clar, igual sortien al vespre, contestava la competència. L'excepció, com sempre, són les redaccions d'Esports, que a cada titular et fan recordar una pel·lícula. “Misión... ¿imposible?”, titulàvem hàbilment ahir. 

El PP acusa la Generalitat de l’enfonsament financer dels ajuntaments catalans. La causa són les anomenades “competències impròpies”. Què és impropi d’un consistori segons ells? Els serveis socials i les escoles bressol, per exemple. En canvi no troben inapropiat que el ministre Wert (“valor” en català) retalli un 50% la seva aportació a l’educació infantil. Ja té valor! Igual no tant, que ni es va atrevir a anar a la gala dels Goya sent el responsable de la política cultural. Guaita! Què en diria aquell poeta cubà d’aquestes dues paraules juntes? Ens veiem dilluns vinent?



Article publicat al diari La Mañana el 17 de febrer de 2014