“Com
veus les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” (I)
Plenari de constitució de l'actual Ajuntament al juny de 2011. Fotografia: Paeria / Hermínia Sirvent |
Des de diferents partits polítics m’han
fet la mateixa pregunta en pocs dies de diferència. “Com veus les properes
municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” no és una pregunta qualsevol. Estem
just al bell mig del mandat iniciat després de les eleccions
municipals del 22 de maig de 2011, el panorama polític català s’ha
remogut a una velocitat inimaginable en només dos anys i Àngel Ros afrontaria unes
eleccions a les que ell mateix semblava haver renunciat un any enrere. I com
que quan em pregunten no sé callar, ara comparteixo amb vosaltres aquestes
reflexions que els he fet.
D’entrada, un advertiment que espero
sigui obvi: ni sóc un endeví ni tinc un nas polític més desenvolupat que els
que em llegiu ara, eh! L’únic avantatge és que he viscut ja uns
quants processos electorals en aquesta ciutat, des de fora i des de dins, que
potser sí m’atorguen una perspectiva una mica més ampla. Segon advertiment
igualment obvi: Abans de 2015 vindrà 2014... És a dir, segons com evolucioni el
procés sobiranista, tot el que puc explicar pot quedar directament dinamitat. Per tant, potser hauria de dir com a les enquestes, si avui es fessin eleccions a la ciutat de Lleida... Per
això, primer, cal entendre què és avui la ciutat de Lleida des d’una òptica
electoral.
L’actual Paeria de Lleida és un
consistori anormalment conformat només per tres grups polítics: PSC (15 regidors), CiU (6 regidors) i PP (6 regidors).
És una anomalia perquè únicament en dues ocasions anteriors, 1983 i 1991, havia
succeït una cosa igual. De les nou eleccions locals celebrades en democràcia,
en sis el plenari havia estat composat per un mínim de quatre grups,
sent la composició històricament més votada la de cinc formacions polítiques
per a repartir-se els 27 escons de regidors al palau
dels Senyors de Sanaüja.
Siurana va renunciar l'Alcaldia al 2003 Fotografia: Ajuntament de Lleida |
En canvi, no és cap digressió històrica
que sigui un socialista el candidat més votat a Lleida. En la única ocasió que
CiU va ostentar l'Alcaldia (1987), amb Manel
Oronich pactant amb Alianza
Popular i Grup Freixes, el
socialista Antoni
Siurana havia tret un regidor més que els nacionalistes
però no la majoria absoluta, que sí recuperà dos anys després amb la primera moció de censura amb trànsfugues en un ajuntament espanyol.
La tendència històrica que Àngel Ros sí
va superar al 2011 va ser la de repetir majoria absoluta de manera consecutiva...
Segons les dents de serra que caracteritzen l’evolució electoral municipal a
Lleida, Ros hauria d’haver quedat per sota dels 14 regidors. Però no, va
repetir els 15 edils amb els que al 2007 es va desfer del pacte de govern amb ERC i ICV. I, a més, ho
va fer en una nit electoral en la qual la resta de destacats candidats
socialistes d’arreu van perdre les alcaldies de manera inapel·lable o es veien
forçats a pactes in extremis.
La mateixa nit que començava a decaure
l’estrella del socialisme català (com després la resta d’eleccions s’entesten
en demostrar) Ros passa a brillar amb llum pròpia... Potser enlluernat per aquella
nit, inicia un camí cap a l’star sistem
polític català que el porta, el passat 25 de novembre, a compartir al Parlament de Catalunya la mateixa desfeta
i sensació de solitud electoral que el seu rival intern, Pere Navarro, i una família
socialista que es mostra tan dividida com despistada respecte del camí que està
agafant la majoria de l’electorat català.
Campanya al Parlament de Navarro i Ros a Lleida Fotografia: Meslleida.cat |
El punt
feble local d’Àngel Ros? Una dura crisi econòmica que li ha trencat els
plans amb els quals tenia previst finançar l’indubtable canvi de cara que ha
viscut la ciutat mentre ell l’ha regida. Una situació de revés econòmic amb la
qual també lidien CiU a la Generalitat
i el PP a l’Estat. Tots tres tenen
les esquenes públiques febles de tantes punyalades que es creuen.
En resum: A Lleida ens trobem al mig
d’un mandat municipal anormal, amb un alcalde socialista que disposa d’una inesperada
còmoda majoria absoluta en un plenari de només tres forces polítiques. Ros, a
més, pertany a un partit que normalment ha guanyat a Lleida però que sembla
desnortat en el discurs majoritari nacional i, per rematar-ho, en situació de
feblesa financera. A les portes de 2015 esperen ERC, ICV, CUP, Ciutadans i una més que probable agrupació d’electors de nova
creació.
Aquest és el dibuix de la Lleida
electoral amb una certa profunditat de camp. Amb aquest panorama, entendreu que
la resposta a la pregunta “Com veus les properes municipals de 2015 a la ciutat
de Lleida?” no sigui tan simple com per entrar en un únic post!
Atents a la següent entrega?: Tots perden regidors
Si Angel Ros es pasa a ERC crec que obtindrà uns 20 regidors. :)
ResponEliminaHahaha... És una bona conclusió. Però no ho veig tan clar com tu, això, hehehe
ResponElimina"i una més que probable *agrupació d’electors*...."
ResponEliminaPotser la ciutadania s'esta organitzant davant l'adebacle que esta protagonitzat la casta política d'aquest país?...
Esperem que si.
És una opció! Debatria el concepte que la ciutadania s'està organitzant però, entenc el que vols dir, els partits polítics clàssics a hores d'ara són percebuts més com a part del problema que de la solució,. Gràcies per comentar!
ResponElimina