Zaballos li vol donar el tomb a la truita?

Amb l’advertiment preventiu de “no tenim ous ferrats, però t’hem posat unes truitetes de patates”, sóc rebut a l’esmorzar de Nadal amb la premsa convocat pel grup municipal de CiU a la Paeria, liderat per Joan Ramon Zaballos. (Tampoc no hi ha per tant, eh! A veure si ara tot serà qüestió de qui para la taula més grossa...) Poc entonat amb el tradicional esperit nadalenc i potser més en sintonia amb la dura realitat social imperant, Zaballos tenia un posat tristot, seriós i fins a cert punt incòmode. És cert que, en públic, no és l’alegria de la huerta, però a aquesta incomoditat, crec, van contribuir en part algunes de les preguntes que li varem plantejar, que evidencien un rerefons de dubtes sobre la seva continuïtat al front del projecte municipal de CiU a la ciutat de Lleida. Li vol donar el tomb a aquesta situació? No sé. 30 minuts més tard em trobava a l’esmorzar d’Unió Democràtica, amb el conseller Josep Maria Pelegrí, a qui molta gent el considera un dels altres ous d’aquesta truita municipalista...


A Zaballos no li han posat fàcil des del minut 0 ni els militants de Convergència ni els d’Unió. La imperícia, d’una part, de l’estructura de CDC en plantejar-lo com a candidat independent sense disposar dels consensos inicials mínims i, després, un resultat moderat a les Municipals de 2011, però tampoc no tant allunyat de l’històric de la federació nacionalista a la ciutat, no han ajudat a consolidar la seva posició interna.

Després està el seu tarannà dialogant i pactista, expressat amb aquesta declaració: “Vull posar un punt de seny quan tots correm el perill de caure en la demagògia i el titular fàcil que ens garanteix espais més grans als mitjans. Hi ha una cosa més important a atendre, que és la gent que ho està passant malament a la ciutat, i els polítics hem de donar exemple de treballar per la ciutat tot i que això suposi un treball més fosc i amb poca visibilitat pública”.

Agraït a la confiança fins ara dipositada en la seva persona per CiU a Lleida, va adoptar aquell posat propi de llibret d’estil de tot polític: “estic a disposició de la federació que va apostar per mi en uns moments difícils i complicats. Els càrrecs són temporals i acceptaré qualsevol decisió que es prengui”... Hi ha un punt que comprenc de les paraules de Zaballos potser millor que altres: els dos varem aterrar a la ciutat de Lleida a finals del 80 i des de la nostra consciència de ser lleidatans adoptius mai agrairem prou aquesta ciutat que ens tingui en estima i consideració.

El cert, i Zaballos n’ha de ser conscient, és que la seva forma poc estrident d’afrontar la feina política a la Paeria no garanteix grans resultats electorals avui en dia. La feina de formigueta, i ho escric amb coneixement de causa en primera persona, pot ser molt desagraïda al carrer tot i que tothom se sumi sempre a la crítica fàcil als polítics professionals i el suat recurs a la falta de sensibilitat social entre els dirigents polítics, més pendents de mantenir la seva cadira oficial que d’atendre les necessitats de la ciutadania... parole, parole que no arriben a les urnes malgrat tot.

El cap de l’oposició a la Paeria promet més del mateix, “no enganyem ningú i no vam prometre res que no puguem complir”, i es desmarca d’aquells que “governen saltant-se el programa electoral amb el que es van presentar”, en referència explícita al PP, i de qui “des de l’oposició recomana al Govern una voluntat de pacte que no practica quan és ell qui governa amb majoria absoluta”, en al·lusió al doble paper de l’alcalde i diputat electe Àngel Ros. 

Entén Zaballos que CiU hauria de clarificar el proper 2013 qui encapçalarà la llista a dos anys vista, i més en un escenari en el que veu a Ros “amb més probabilitats de repetir com a candidat a la Paeria que ho veia fa sis mesos”. Cal treballar en clau estratègica de futur, però fa temps que la ciutat de Lleida no sembla ser un objectiu clar i nítid per a la cúpula nacional de CiU, al meu entendre.

“Estic a disposició de la federació i acceptaré qualsevol responsabilitat que se m’encomani”... No, no és Zaballos de nou. És la declaració de Josep Maria Pelegrí quan, minuts després, li preguntem sobre si continuarà com a conseller d’Agricultura de la Generalitat o si li agradaria continuar. Resposta de manual. Curiosament, no li varem preguntar si es plantejaria encapçalar la candidatura de CiU a la Paeria el 2015. Quina hauria estat la seva resposta? La pública: “el manual diu que estic a disposició...”. La privada me la reservo per ara, que ja se sap que per a fer una truita s’han de trencar els ous i els meus, de moment, no estan per a rebre més puntades de peu.