Inma Manso, amb un parell d’ous!

La subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, s’ha transformat en poc més d’un any. De ser, al maig del 2011, la sorpresa d’aquella campanya electoral a la Paeria traient de polleguera en més d’una ocasió a l’alcalde Àngel Ros amb els seus postulats de fèrria disciplina pepera, a no fer declaracions polítiques, malgrat ser la màxima representant de l’Executiu de Mariano Rajoy a les Terres de Ponent... Tota una gran contradicció: una política que juga a “demostrar que existim polítics que no creem problemes sinó que expliquem el que fem” però que es nega a valorar fets polítics inèdits, com que dilluns es van manifestar en contra de la institució que ella representa els màxims dirigents de les altres tres institucions del territori: Ajuntament de Lleida, Diputació de Lleida i Delegació de la Generalitat a Lleida. La segona gran contradicció és que al tradicional esmorzar de Nadal de la Subdelegació van faltar-hi els ous, un altre fet inèdit...

Manso reunia a la premsa de Lleida, com és tradicional en totes les institucions, per fer balanç de la seva actuació al llarg de l’any 2012. En principi, només una anècdota: Des de temps immemorials aquest esmorzar tenia com a fet diferencial que es servien ous ferrats. Enguany no es veien per enlloc. Manso explica que, d’entrada, la Delegació del Govern a Catalunya li va prohibir convocar aquest esmorzar: “en temps de crisi no estem per a dispendis així”. Després de molt batallar va aconseguir organitzar una “cosa frugal”: cafè, uns sucs, pastetes i coca pagada pel Gremi de Forners de Lleida. Li van prohibir els ous ferrats, “símbol d’ostentació”, diu.

 

Els periodistes, gent molt criticable per ser de bon menjar i millor beure, li preguntem si a la Delegació del Govern ja saben el que costa una dotzena d’ous, i la representant de l’Executiu es defensa transformant l’anècdota en categoria: “És un símbol d’austeritat i demostra que existim polítics que no malgastem i no creem problemes a la societat. Quan s’hagi superat la crisi, el símbol serà que tornarem a servir ous ferrats i per partida doble”. No és això una declaració política? Si obviem, clar està, el fàcil paral·lelisme amb aquella escena del camarot dels germans Marx (“Y dos huevos duros”!!!)...

A Inma Manso la vaig conèixer a la campanya de les municipals de 2011. Encapçalava per primera vegada la candidatura del PP i des del primer dia va optar per l’estratègia de la confrontació directa amb Àngel Ros. De fet, Manso no entrava mai a cap drap dels que li llançaven la resta de candidats: tenia un objectiu clar, el representant de les nefastes polítiques de Zapatero a la ciutat de Lleida, com s’adreçava contínuament al candidat socialista. No compartint molt bona part dels seus postulats i arguments polítics, sí que admeto que em va agradar la seva tècnica electoral sense complexos, que en més d’una ocasió va fer perdre els nervis el propi alcalde i, sobretot, bona part del seu equip electoral. 

Aquella campanya li va donar molts bons rèdits: va doblar els 3 regidors del mandat anterior, convertint-los en sis i sent la única formació política que creixia en representació i vots a la Paeria, al temps que li va esgarrapar un bon grapat d'electors al mateix PSC a barris on ningú abans pensaria que el PP podria obtenir bons resultats. L’estrella de Manso va créixer en un partit tradicionalment governat per dones a Lleida, i en quant Rajoy fulmina ZP la incisiva portaveu municipal és ascendida a màxima representant del Gobierno del Reino de España a les Terres de Ponent.

I a partir d’aquí passa a convertir-se en una política que no fa declaracions polítiques per distingir-se dels polítics que fan política??? Insistint en què valori el fet polític de l’enfrontament institucional que va representar la concentració en favor del model educatiu català, Manso s’escuda en aquesta perla: “Jo no estic aquí per fer valoracions polítiques, estic aquí per governar i donar a conèixer les accions que fa el Govern de cara a la ciutadania, per fer valoracions polítiques ja estan els regidors i els diputats”. 

Perdoni, senyora Manso, però per donar a conèixer les accions administratives que fa el Govern al territori es basten i es sobren amb l'experimentat i professional funcionariat de la Subdelegació. Vostè, senyora Manso, fa política, i més si afirma que està per governar, i m’atreviria a senyalar que fa la pitjor política possible quan deixa entreveure que els polítics són els que creen els problemes amb les seves declaracions.

No sé en quina consideració hauré d’acabar de tenir al ministre José Ignacio Wert si segueixo al peu de la lletra la lliçó d’antipolítica de Manso. És el ministre un polític i per això ha muntat el pollastre de voler aniquilar el català a les aules? No és un polític, i aquells que van sortir al carrer només que busquen brega? O tot és qüestió d’ous?  Rajoy calla i Manso també. Això és política: la de l’estruç... De vegades n’hi ha que semblen jugar a veure qui els té més grossos.