La paraula és el dard

El d’avui és un d’aquells dies en els quals trobo molt a faltar al que fou president de la Real Academia Española de la Lengua, Fernando Lázaro Carreter. Publicava al diari ABC una columna intitulada El dardo en la palabra, àcids comentaris sobre l’ús que de la llengua (la castellana en el seu cas) feien mitjans de comunicació, polítics i personatges públics de tota mena. L’article que publicaria es diria senzillament: Al rescate... I a ben segur seria una brillant il·lustració sobre la falta de llustre de la nostra classe política al voltant de si ens rescaten, ens intervenen o ens fan un préstec mentre ens pugen l’IVA, ens retarden la jubilació i ens retallen més serveis públics sense fer tants escarafalls.

Efectivament, les primers 48 hores del rescat/intervenció/crèdit han estat d’una absurda discussió al voltant del nom. I ens hem oblidat del color dels 100.000 milions d’euros. El nom no fa la cosa, però en política ajuda, tot i que aquí hem sentit de tot.

El PP de Mariano Rajoy insisteix a dir-li “crèdit” als diners europeus per salvar el sistema bancari. Diuen que és un crèdit, que de fet és el que és tot “rescat” financer. El PSOE de Pérez Rubalcaba insisteix en anomenar “rescat” el que podria dir-se també “intervenció” de l’economia pública espanyola a base d’un “crèdit” amb contrapartides sobre la gestió dels diners públics.

Però la cosa no és el nom, sinó el perquè de cada nom, ja que al final la cosa és la mateixa: el que digui la Unió Europea que ha de ser. La paraula, aquesta vegada, els partits polítics l’estan utilitzant com un dard certament enverinat.

Perquè? Perquè a la paraula “rescat” se li ha conferit un significat negatiu del qual vol fugir el govern i que l’oposició li llança a mode de venable que taca la credibilitat. Per al PSOE, allò que és important és que Rajoy admeti que estem davant un “rescat” i no un “crèdit”. Ho exemplifiquen amb paràboles del tipus quan un està amb l’aigua al coll i li llancen un salvavides l’estan rescatant, o si estàs al fons d’un pou i algú et llança una corda per pujar t’estan rescatant...

#oletu, que diríem al Twitter! El rescat així mirat és més que positiu, home! Al bomber o al policia que rescata algú que ha patit un accident li posen una medalla i ningú no martiritza l’accidentat...

En canvi, al “crèdit” el PP li vol atorgar connotacions positives... #oletu2! Que no estem com estem per l’abús que s’ha fet dels crèdits i d’un sistema financer basat en diners que mai han existit?

Segurament, estem davant una intervenció en tota la regla del sistema bancari espanyol que a base d’un gran crèdit ha de servir per rescatar un país que se’n va pel forat de l’aiguera... Però aquí ara tots són filòlegs, i ens fan falta Polítics, amb P majúscula...

Amb perdó de la memòria de Lázaro Carreter.