 |
| Els nous emperadors de la llei apliquen les punyetes al seu reial interès... |
Els imperis, amic, cauen per la força putrefacta de la seva corrupció interna, que els impedeix fer front les colònies que s’afarten de l'ànsia recentralitzadora. Li podríem aplicar aquesta pauta històrica a la boutade de “l’imperi de la llei”, expressió convertida en mantra de qui està més pendent de la propaganda que es fa de la seva realitat inventada –per a res paral·lela– que de la realitat mateixa, amb tots els matisos ideològics que aquesta mateixa té.
La Llei és obra de societats que evolucionen a base de saber-la adaptar. Fins i tot Moisès, en baixar del Sinaí amb els Manaments gravats a foc diví sobre pedra, va haver de recular en primera instància. El problema, llavors, no és la Llei, sinó la concepció i imposició hidalgament imperial per a uns i la magnànima absència d’aplicació per als altres. Que els altres siguin els amics i els uns els enemics, és la pauta de la repressió, raones... Per aquí va la cosa.
Els rapers provocadors i els periodistes incendiaris han de poder restar emparats en la més àmplia interpretació de la llibertat d’expressió –independentment de si m’agrada o no el que expressen–, però els nous emperadors apliquen les punyetes pel seu reial interès. Que un membre del Tribunal Constitucional era el rector que va cobrar el màster a Cifuentes ens diu alguna cosa? És dimarts, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada