Si hi ha un lloc que visito cada estiu, amiga, és una llibreria, ja sigui a Lleida o en la població en què em pugui amagar uns dies. De casa, en tot cas, vaig sempre ben armat. Enguany, una relectura en honor al recentment desaparegut historiador i novel·lista francès Max Gallo; el seu Napoleón és un monument al rigor històric amb els polsims justos de ficció que ajuden a omplir aquells forats que la documentació no suporta.
Per a la resta de dies, deixaré que em guiïn les tapes dels llibres, les mirades d’altres persones que regiren o –com em va passar fa uns anys al Vendrell– el consell de la llibretera. Recordo que tenia a les mans tres llibres dels quals he oblidat títols i autors i em faltava un quart per a completar el temps. Com que no em sortia, li vaig preguntar directament: “Quin llibre em recomanaries?”. I et va vendre l’últim best-seller!, sospites...
Que va! Em va demanar pels que ja havia escollit i, intuint ja per on anaven els meus gustos per la zona de la llibreria per on em movia, em va suggerir: “Deixi aquest, no li agradarà tot i que es ven sol, i amb aquest altre que ara li ensenyo tindrà més que suficient”. Va posar sobre les meves mans una acurada edició de Herrumbrosas lanzas, de Juan Benet, i em va obrir tot un món. Moralitat de la història: Davant el dubte, refieu-vos del professional. Sempre. És dimarts, comencem la setmana i un llibre;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada