 |
| No és cap drama canviar de dia aquesta columna i deixar d'emplaçar-nos al dilluns següent |
Si gratem una mica en la història d’allò que sembla inamovible descobrim que tot es mou per decisions mundanes que d’altres després modificaran. Més o menys és l’argument amb el que el meu amic m’ha convençut que no era cap drama canviar aquesta columna de dia i deixar d’emplaçar-nos al dilluns següent.
Els antics romans –als dos ens encanten els clàssics– van ordenar el temps amb un calendari de 304 dies en 10 mesos. I pel mig, per cobrar més impostos, retardar votacions i crear festes, anaven posant dies i setmanes de manera aleatòria. L’any començava al març i desembre era el nom del desè mes. A Juli Cèsar li van dedicar un mes (juliol) i li van assignar 31 dies –restant-li un al febrer– per deixar clara la seva grandesa.
Cèsar August es va adjudicar després el següent (agost) i, per no ser menys, també de 31 dies a costa del pobre febrer. 1.500 anys després, el papa Gregori XIII introdueix una complexa formula amb anys de traspàs que coneixem com l’actual calendari gregorià (el del febrer de 29 dies cada 4 anys), que va trigar dos segles en aplicar-se a tot el món.
Ho he entès amic... Puntada de peu al febrer i comencem la (nostra) setmana en dimarts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada