Històries d’aquella mili

Encara no hem queda clar si les reaccions contra els uniformats
són perquè són militars o espanyols...

Escolta amic, aquests dies està sent polèmica la presència en algunes fires de l’Exercit (espanyol, perquè no en tenim cap altre, clar); i de les reaccions contra els uniformats encara no em queda clar si és perquè són militars o espanyols... També vaig patir la mili, aquell sistema d’esclavatge per a joves a mans de comandaments xusqueros, tan analfabets com corruptes la majoria, hereus d’una estructura que enlloc de defensar la ciutadania tenia l’encàrrec polític de vigilar-la. 

Però d’aquell Exèrcit del segle passat en queda poca cosa. Això sí, continuen sent espanyols... I francesos els de França i canadencs els del Canadà. En conec un parell de joves (ell i ella, per cert) que han viscut la seva professió militar defensant un poble a l’Afganistan i participant en dues missions humanitàries. Ells també reneguen d’aquelles històries. Els puc vetar com a exemple per als meus fills? 

Que es facin d’una ONG, em diràs. Sí, també; però qui ajuda a metges i arquitectes a fer segurs la seva feina sense fronteres? Mentre no superem algunes contradiccions, ni ens podrem plantejar si una Catalunya independent necessita un sistema de defensa i col·laboració internacional. És dimarts, comencem la setmana, ni que sigui santa.

Article publicat al diari La Mañana el 22 de març de 2016