 |
| Il·lustració de la primera edició de 'Nuestro amigo común', de Dickens |
La qüestió és llegir... O millor dit, tenir entre les mans un llibre: estri fet a base de paper, cartró i cola ple de lletres impreses amb tinta i, sobretot, sense cap botó per apagar o encendre’l. No tinc res en contra els e-books –més enllà que es carreguen tot un sistema productiu que dóna molts llocs de treball entre editors, impressors, enquadernadors i llibreters– però continuo sent un clàssic de lectures en paper.
Tan passat de moda estic que, seguint el costum que vaig iniciar fa uns anys, torno a dedicar bona part de les hores de lectura de l’estiu a Charles Dickens. Arribo a la producció final de la seva immensa carrera amb Nuestro amigo común –regal del meu amic Manel Tahull– i la seva lúcida descripció sobre com les persones es transformen quan només els guia l’obsessió per fer diners, diners i més diners.
Del segle XIX al XXI han canviat els entorns, els contextos... I ara que em fixo, només s’ha mogut una miqueta el “I”... Serà per això que les obres del mestre londinenc continuen mantenint la força 200 anys després, perquè es centra en les persones i els íntims mecanismes que ens impulsen, els bons i els no tan bons... En això hem canviat poc. Ens veiem dilluns vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 17 d'agost de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada