 |
Agafen als pitjors per fer-los passar com a mostra dels millors
o als més vils com a exemple dels il·lustres
Foto: Pixabay
|
Ignoro com s’anomena la figura
retòrica que domina el discurs polític actual (ja ens ho veurem en alguna
pregunta de la Selectivitat), però consisteix en presentar l’altre com a un perillós extremista. La tècnica es basa en agafar als pitjors
d’entre els contraris i fer-los passar com a mostra dels millors, o que posin
als més vils dels nostres com a exemple dels més il·lustres i, després, afirmar
que tots són, o som, iguals...
No es tracta, doncs, de la
simple injusta generalització, sinó de la sublimació dels més nefastos
personatges d’un grup per negar qualsevol virtut a allò que defensa, que
s’etiqueta i es redueix al pitjor dels extrems del discurs general. En aquest
clima d’exaltats es busca premiar els moderats.
El que passa és que molts
d’aquests assenyats em recorden un personatge de Dickens, un nou ric illetrat
que pagà una persona perquè li llegís llibres i va arribar a un punt
d’intel·ligència en el qual es debatia entre si s’havia de creure tot el que
escoltava, la meitat o res. “Com a persona moderada que era es va decidir per
creure només la meitat, però la qüestió continuava sent: quina meitat? Mai va
arribar a superar aquest escull”. Ens
veiem dilluns vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 24 d'agost de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada