El Pressupost que la Paeria tindrà
l’any vinent (any electoral, abans que ningú m’ho recordi!) manté una mena de
riu discursiu del que beuran aigües diferents partides econòmiques de diverses
regidories: treballar en favor dels nens i nenes en risc d’exclusió social. Es
tracta de menors que són més al carrer que a les escoles, que abandonen els
estudis sense cap alternativa productiva i que pateixen a casa un clima proper
a l’abandonament. Així llegit sembla que ens estiguem referint a una altra
ciutat o d’una minoria molt concreta, però en quant preguntes de quants nens
estem parlant ens diuen que uns 2.000. Dos mil menors i joves que a la ciutat
de Lleida es troben perduts en el camí de la seva vida... No sé a vostès, però
a mi em sembla una xifra alarmant!
Tots tenim un problema si entre els
10 i els 16 anys no tens alternativa millor a passar-te el dia rodant pels
barris amb quatre euros a la butxaca i unes cigarretes escaqueijades als pares.
Tots tenim un problema si 2.000 veïns nostres no creuen que demà pot ser un dia
millor que el d’avui i que no paga la pena conèixer millor altres persones sinó
és per gaudir de l’instant. Tots tenim un problema quan massa gent es despenja
de la necessitat vital de formar-se per guanyar-se la vida en el futur. El
problema, i fins i tot potser compartit per uns i els altres, és que el futur
no el veiem gaire clar.
No valoraré si l’esforç que farà la
Paeria serà suficient o com s’orienta, però el dono per vàlid si serveix per
alertar-nos que el problema no el tenim ara mateix, que encara som a temps per
posar-hi solucions, sinó que podria ser de molt pitjor resolució si ara mirem
cap a un altre costat. Ens veiem dilluns vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 8 de desembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada