Volem vXXXX

Els hi confessaré una cosa: començo a entendre a Mariano Rajoy en el seu intent per defensar-me de l’il·legal acte d’anar a vXXXX perquè és antidemocràtic posar-me davant d’una urXX amb una papXXXXX per contestar amb un “XX-XX” o un No una pregXXXXX sobre el futur polític de Catalunya... (Hauré d’amagar també el nom de la meva nació? Ah no, que Zapatero i Mas van pactar deixar-ho al preàmbul de l’estatutet i el TC no ho va vetar...)

Té massa embolics com per plantejar-se de manera seriosa quina és l’Espanya que li convé als espanyols. El tenim atrapat darrera una televisió de plasma perquè si surt d’ella hauria de donar la mà massa imputats per corrupció. Que no ens pensem que vivim en un país atenaçat per la corrupció organitzada, va dir després de demanar perdó i tornar-se al seu escó.

Té massa companys de partit i votants amb memòria amagats entre les signatures que ell mateix va recollir per impedir la modificació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que finalment va ser finiquitat pels togats escollits per polítics malgrat haver estat voXXX en un refXXXXXXX. I algú li ha pres la clau de la caixa dels Fons de Contingència de la Seguretat Social per anar maquillant uns comptes públics que no paren de generar més dèficit...

L’entenc. És més fàcil utilitzar la força de l’Estat contra els que només es pensen que tenen la força d’una idea que haver de fer front tota una estructura pública que s’ensorra. Ens veiem dilluns vinent, després del #nouXXXXX?

Article publicat al diari La Mañana el 3 de novembre de 2014