 |
| Ahir no es va fer un acte il·legal, sinó una acció política de magnituds mai vistes. Fotografia: Tony Alcántara (La Mañana) |
Al principi de tot, va ser el ministre
d’Exteriors l’encarregat d’aixecar el mur del Gobierno espanyol davant
les informacions que apuntaven a la convocatòria d’un referèndum a Catalunya.
Pel mig, Mariano Rajoy s’ha aferrat de tal manera al Lo que no puede ser, no
puede ser y además es imposible, que aviat s’ha quedat sense paraules, més
enllà de celebrar com una “gran notícia” que no es fes una consulta no
refrendària contra la que havia mogut tota la maquinària de l’Estat.
I ahir, el
mateix 9N, és el ministre de Justícia el que valora (en una compareixença sense
preguntes, clar) una jornada amb més de 2 milions de votants com “un simulacre
inútil i estèril”... D’alguna manera havia de justificar les estèrils hores
extres que haurà de pagar a jutges, fiscals i agents judicials que no han pogut
frenar el que algú ja ha titllat com l’exercici de desobediència civil més gran
dels últims temps.
Miri, senyor fiscal, jo ahir no vaig participar
en cap acte il·legal, sinó en una acció política de magnituds que només els
cecs sectaris poden obviar. De lleis en sé molt poc, just per saber que no puc
amagar els diners a Andorra o pagar-me els viatges privats a càrrec de
l’empresa; però de política he llegit una mica, i he exercit fins i tot en
segona línia, el suficient com per saber que és d’una irresponsabilitat punible
no voler donar resposta política a una mobilització de les característiques
d’aquesta: Primer va ser una manifestació, després una cadena humana, més tard
una enorme performance... Ahir van ser urnes. A cada una, més gent participant
i donant la cara, mentre Rajoy torna a amagar-se darrera el mur aixecat per un
ministre. Ens veiem dilluns vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 10 de novembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada