 |
| Una de les imatges del suposat meteorit d'Alpìcat. Foto: La Veu de Lleida |
Una estranya sacsejada alerta la població d’Alpicat al
llindar de la mitjanit de dimecres. Coincideixen els primers testimonis: “Hem
escoltat com un fort cop i hem sentit com una ona expansiva”. Minuts després,
Twitter i Facebook fan de caixa de ressonància global dels que asseguren haver
vist caure un meteorit i en pengen fotos. Al dia després, i ja confirmat el
petit terratrèmol, la crònica de TV3 (la nostra, la d’ells?) i de la
majoria de mitjans de Barcelona ens mostren una població rural perplexa
especulant amb inexplicables teories de la conspiració...
Poques hores després ens llevem amb la notícia de la
segona decapitació del general Moragues a Sort. Dies abans s’havien produït
atacs vandàlics a Seròs i Maials contra símbols nacionals. El 2.0 torna a
cremar denunciant l’espanyolisme agressor... Fins que el propietari d’un bar
desvetlla que han estat uns brètols alemanys celebrant l’1-7 contra Brasil com
si el món s’acabés en una gerra de cervesa.
La velocitat de Twitter ens despista,
és cert, però això no justifica el tractament de la d’ells en el cas
d’Alpicat. Si s’hagués mogut una mica el sud de Cornellà segur que ens haurien
explicat que les xarxes magnifiquen les reaccions ciutadanes, i tot narrat de
manera molt urbanita, molt tecnològica, amb mòbils a la mà... Les màquines les
continua carregant el diable i les que fem anar ara són de tal potència que et
permeten, per exemple, conspirar en Lleida des de Punta Cana i que el teu
e-mail caigui com un meteorit en mig d’allà on no tocava... Ens veiem dilluns
vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 14 de juliol de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada