El virus de la girafa

Com deia una bona amiga, hem convertit el nostre Facebook en un National Geographic

Sempre que parlo de la influència a les xarxes socials explico la que anomeno doble paradoxa de la Marca Espanya i l’Alcalde de Jun, dos casos reals que ens ajuden a no pontificar sobre la importància del 2.0 en la nostra vida real. Van succeir amb pocs dies de diferència: El que era número dos de l'organisme públic 'Marca Espanya', Juan Carlos Gafo, va haver de dimitir per un tuit en el que deia “Catalanes de mierda. No se merecen nada”. Tenia 40 seguidors a Twitter però les seves paraules li varen costar el càrrec després de llegir-les milers de persones. Per un altre costat, José Antonio Rodríguez, alcalde del petit poble de Jun, a Granada, però amb més de 230.000 seguidors a la xarxa de l’ocellet, no va poder aconseguir els 6.860 avals necessaris per optar a les primàries del PSOE andalús. Veieu la paradoxa? Doncs a partir d’avui hauré d’explicar també el virus de la girafa...

Divendres obro el Facebook i un dels meus amics de la infantessa (que té un perfil de Face molt personal i poc públic) anuncia que ha participat en una juguesca i que, en perdre, es veu obligat a posar la fotografia d’una girafa durant tres dies com a imatge del seu perfil digital. Tafaner que sóc, llegeixo l’endevinalla, estic convençut que veig la trampa i jugo... Girafa! Com deia un altre amic, quasi l’encerto.

Home de paraula, em poso la foto d’una girafa al meu perfil i explico el perquè. En qüestió de poques hores el time-line d’aquesta xarxa social que sempre he considerat com un pati de veïns es va omplint de girafes... És una plaga! I cada girafa nova va sumant noves girafes al seu entorn fent bona la idea de l’efecte viral que tenim de les xarxes. I generant unes riallades analògiques que se sentien per tot arreu. Si poseu “girafa” a Google n’hi ha milions de milions... de fotos! 

Periodistes de renom, sociòlegs, advocats, polítics... Tots i totes anaven caient per pura curiositat i per convenciment que la trampa intel·lectual era evident per a persones amb les nostres lectures a les esquenes. Qui se la va empescar, aquesta jugesca, va encertar de ple, ja que, a més, provoca una certa frustració entre els pocs que l'endevinen: no es poden transformar en girafa 2.0 i causar al seu voltant més curiositat i corrents de simpatia. El premi, mira per on, és perdre, exhibir públicament que no ets tan intel·ligent com pensaves i, de retruc, fer caure les teves amistats al mateix parany. El joc, paradoxalment, comença en el moment que perds.

La majoria del meu entorn digital forma part, al igual que jo, de generacions que hem crescut tocant allò que escrivíem amb llàpis, boli, ploma, màquina d’escriure fins i tot elèctrica i els primers pc’s amb els que imprimíem en paper allò que redactàvem. Per això hem fet una aproximació poruga a les xarxes socials, amb por de fer el ridícul i reivindicant la fortalesa de la tradició analògica en la que ens hem format. 

Jo mateix, quan vaig obrir aquest bloc, vaig voler estampar aquesta grandiloqüent declaració de principis: “Comentaris a l’antiga, és a dir, intentant reflexionar”... Com dient, sóc aquí a contracor, eh!, i us portaré una mica del seny de l’època del paper... Lluny, molt lluny, de l’atreviment i la confiança amb la que els joves s’endinsen en la que és la seva realitat quotidiana, no només virtual, perquè ells saben que poden tocar el 2.0, el tenen constantment a les mans, com jo portava el llapis empegat a l’orella.

Ens fa por fer el ridícul i, especialment per als que ens movem en l’espai públic, malmetre aquella credibilitat i influència amb la que hem fet carrera professional. Fins i tot per mesurar això la xarxa disposa d’eines com el Klout. A més d’un que m’ha preguntat li he contestat que està bé poder mesurar el teu nivell de reputació digital, però que no cal obsessionar-se.   

Klout és un imaginatiu algoritme que mesura la teva influència a la xarxa a base d’explorar quan publiques, qui et retuiteja o comparteix els comentaris, la quantitat de seguidors que tenen els que interactúen amb tu, si és per un moment o ets persistent en els teus nivells d’influència entre la teva xarxa de contactes...

Als amics i amigues els recomano no estar pendent de quin nivell de Klout tens, si puges o baixes,  si els teus amics tenen més Klout que tu o no, perquè al final resulta que acabes publicant només amb ganes que et comparteixin, que et cliquin “m’agrada”, que et repiulin no per la transcendència del que has dit, sinó per millorar el Klout. Nova paradoxa: Aquella llibertat de dir el que vols i només perquè vols a la xarxa, on no tens les lligadures d’editors ni caps, la tornes a posar al servei de guanyar audiència. Per aquesta raó fa mesos que no el miro.

Amb la juguesca de la girafa he tingut moments de col·lapse rebent missatges d’amics i amigues que feien la seva aposta i els seus comentaris posteriors. La majoria sense pensar-ho massa, clar. A més han utilitzat diferents plataformes, no només el propi facebook: he rebut missatges de whatsapp, privats de Twitter i fins i tot un ha participat trucant per telèfon! Tot és un joc. Entre les notificacions he vist una dels senyors de Klout: m’avisen que el meu nivell d’influència s’ha disparat! Hahahaha!!!

No sé si enviar-les als de Klout la foto d’una girafa, si recomanar-li a l’alcalde de Jun que faci més cafès de veritat i menys xats, si fer-li entendre als bocamolls que tanquin la boca fins i tot en la intimitat de casa, o canviar la cada vegada més sobrada frase del frontispici ple de llibres de paper d’aquest bloc. (Bé, això últim ho he de reflexionar una mica encara)

Puc dir que jugant he aprés que al 2.0 hem de ser més de carn i os i, de tant en tant, adoptar algunes de les expressions desacomplexades de les girafes, uns animals destarotats, que semblen anar sempre al límit de perdre l’equilibri però que ens desperten una tendra corrent de simpatia només perque són així. 

I com que hi ha milions i milions de fotos de girafes, tots hem buscat una que s'avingui a allò que volíem expressar a la nostra xarxa infectada pel simpàtic virus aquest cap de setmana bestial. Us en deixo una mostra dels meus impagables amics i amigues.