Translate

divendres, 18 de maig de 2012

El 'lobby' del caragol


A la conferencia anual organitzada pel Col·legi de Periodistes, l’alcalde de Lleida Àngel Ros va tornar a reformular la necessitat que a les institucions d’àmbit català i estatal els representants polítics de Lleida actuïn com un lobby que, per damunt dels interessos dels seus partits polítics, vagin tots a una en defensa de les necessitats del territori i la seva ciutadania. I escric que “va tornar a reformular” perquè aquesta idea ni és nova, ni és seva ni mai s’ha pogut portar a la pràctica en les dues dècades llargues que la sento dir.

Sobre el paper, aquest grup de pressió hauria de ser infalible. Aparentment existeixen tota una sèrie de qüestions sobre les quals sembla fàcil coincidir es pertanyi al partit polític que es pertanyi. Però la mateixa formulació és un mirall, tal i com demostren els casos ja existents a la recent història de friccions entre el Ponent i el Litoral català.

Un exemple: el canal Segarra-Garrigues. Ningú no dubta de la importància d’aquesta cabdal infraestructura hidràulica per a evitar el despoblament d’una bona part del territori i crear-ne riquesa on existeix la possibilitat però no l’aigua. Aquest hauria d’haver estat un tema de lobby lleidatà al Parlament català, el Congreso de los Diputados i l’Europarlament, ja que els beneficiaris som tots els habitants de Lleida, votem a qui votem... Però mai ha estat així.

La memòria és feble i ja ni ens recordem de com socialistes, populars i convergents es varen llançar els plats al cap per pactar el finançament, les hectàrees regables i, fins i tot, quin hauria de ser el límit de l’impacte ambiental assumible en benefici del progrés. Si els dic que va ser amb motiu d’aquest tema la primera vegada que vaig sentir a parlar de la necessitat d’un lobby lleidatà? Avui en dia ens podem creure que ningú no discuteix el Segarra-Garrigues, però si les baralles partidistes s’haguessin evitat al seu dia, el canal seria un altre. Per als desmemoriats: amb el consens del PP i ICV, CiU pacta amb el Gobierno del PSOE i és el mateix PSC qui comença a posar pals a les rodes... Així es va iniciar el tram modern de la història del canal.

Ros, amb malícia, va reconèixer que els polítics lleidatans només es mostren units fora de Lleida en la promoció de l’Aplec del Caragol. I té raó, però és que possiblement sigui l’únic “tema lleidatà” sobre el qual els polítics de Lleida no discrepen.

Compartint la tesi que seria necessari aquest lobby, també tinc clar que parteix d’una anàlisi poc encertada. Com han de compartir postures davant Barcelona, Madrid o Brussel·les sobre temes que prèviament no han estat consensuats a Lleida? La raonable disparitat entre partits polítics fa que cada formació enlairi la bandera d’un tema de ciutat o de territori. El que falta és que sigui a la mateixa Lleida on se superin els interessos de partit en benefici de l’interès de la ciutadania. Globallleida hauria de ser l’embrió d’aquest lobby, però el mateix consorci no resta allunyat de la confrontació política local.

Veurem diputats, regidors i alcaldes compartint taula als Camps Elisis aquest Aplec del Caragol? Ja sabem que tampoc...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada