L'estafa dels egoistes

Xavier Sàez, un amic molt especial que a mesura que el temps l’allunya del dia a dia polític les seves idees van guanyant en frescor i lucidesa, em defensava fa poc que per sortir d’aquest atzucac que és la crisi cal que tots en donem el millor de nosaltres mateixos. Tots: governants de les diferents administracions, representants de les diferents oposicions, sindicats, patronal, empresaris, funcionaris i treballadors. En canvi, l’egoisme s’ha instal·lat en els nostres comportaments. És un permanent salvi’s qui pugui, però jo primer.


La democratització de la culpa exigeix que siguin els de dalt els primers en demostrar que estan disposats a donar el millor de sí mateixos abans no faci jo la passa. I quan escric “els de dalt” no penso només en els polítics de manera infantilment maniquea. A dalt estan també, i sobretot, les grans corporacions i empreses que tant li foten al sis-centseurista com al petit empresari. Evidentment, no tots són iguals i en tinc dos exemples molt recents: l’egoista estafador i el que entén que la qualitat del seu servei inclou el comportament ètic també quan marxa un client.

Un jubilat (no posaré el seu nom) fa temps que s’ha anat a viure amb els fills però manté el seu piset, al qual hi va cada dia per no tenir-lo tancat i veure la tele sense haver de barallar-se amb els menuts pel comandament a distància. De sobte comença a notar que la factura que li fa arribar Gas Natural Fenosa és una passada: prop de cent euros per una estona de televisor, un cafè amb llet escalfat al microones i poc més. Descobreix que tenia contractats dos serveis de manteniment, servillar i servigas, que a cada factura li sumen prop de 90 euros.

Truca al Servei d’Atenció al Client (fins i tot en el nom menteixen) i, després que una màquina te va dient quins números has de prémer “y si tiene cualquier otra consulta espere que le pasamos con un operador”, demana com poder donar-se de baixa d’aquests dos serveis. Li diuen que aquesta gestió no la poden fer per telèfon i que es personi en una de les oficines de la companyia. Quan demana on estan les oficines li diuen que ho miri per Internet.

Setmanes després esbrina on estan les oficines. Una hora de cua i quan l’atenen li diuen que les oficines no estan autoritzades a tramitar les baixes d’aquests serveis, que s’ha de fer per telèfon. Davant la protesta del jubilat, que no entén res, la mateixa noia li explica que la culpa no és seva, i és veritat, sinó del Servei d’Atenció al Client que li han dit això perquè mentre tant passen els dies i ells van facturant. Molt amablement li torna a donar el número del telèfon mentider i l’opció que ha de prémer, el 2, “contractació de serveis”!!!

I, encara, la noia que hi ha darrere el 2 del telèfon té la barra de riure’s del jubilat quan aquest li exigeix que la data de la baixa dels serveis sigui la d’aquell dia en què està trucant, ja que li tramitaven per un mes després... De manera conscient, amb mentides, sense pensar en la situació del client i amb “recochineo”. Així estafa de manera egoista aquesta gran companyia.

L’altra cara de la moneda, el RACC: Després d’anys com a soci, un amic es veu obligat a estalviar la quota anual dels tres conductors de casa. Es presenta a les oficines, pregunta com donar-se de baixa, la persona que li atén li pregunta si és que està molest amb la companyia per alguna cosa que no han fet bé. Ell contesta que no, que la crisi... I ella li demana el DNI, li diu que no es preocupi, li omple uns papers, el fa signar i li pregunta si vol que li retornin els diners dels mesos que encara li falten per acabar l’any que té contractat o finalitzar aquest període i no renovar per un any més. I si és que està a l’atur, existeix una promoció per mantenir-se com a soci pràcticament gratis. El client ja l’havien perdut però no el soci-amic.

En aquest darrer cas prevaleix l’esperit de club tot i ser, evidentment, un negoci. Però un negoci en el qual les dues parts han de sortir guanyant. Perquè d’aquest atzucac, com diu el meu amic, només en sortirem si totes les parts en sortim guanyant i no només els tramposos de sempre.

Publicat el 12 de gener de 2012 a l'Araponent.