La caravana

Una caravana de l'Oest a piles, el meu regal de Reis preferit...

Visc en un impasse amb això dels Reixos, amic, ja que tinc els fills massa grans per valorar la cega il·lusió d’aquella nit i encara cap d’ells no ens han fet padrins, així que en realitat per casa no passen els mags si no uns prestidigitadors que, com a mínim, fan uns convincents jocs de mans. 

Durant molts anys, el meu regal preferit de Reis –perquè llavors vivia a Barcelona i allà els nomenen així– va ser una caravana de l’Oest –del dels ianquis de les pelis– que recorria el menjador a velocitat de dues piles d’aquelles tan grosses. El Cinexin –el súmmum tecnològic de l’època– em va arribar ja al límit de la màgia, però la caravana continuava fent de les seves tot i algun desperfecte menor per les topades contra les potes de la taula. Avui no hi ha joguina que arribi viva a Setmana Santa, pontifiques... 

Ni ganes que durin tant, en realitat, ja que el negoci dels jogueters, afortunadament, s’ha de mantenir viu la resta de l’any, i a base d’incombustibles caravanes només viuen el fabricants de piles. Però no puc evitar comentar la sorpresa que m’ha donat una de les novetats d’enguany: una nina (que he batejat com vomitona perquè escopina amb força escatològica) que té mil versions en funció de la càpsula en què es presenta amb la simple diferència que una té pinta, l’altra raspall, l’altra mirall... És dimarts, comencem la setmana amb melangia;)

Article publicat al diari La Mañana el 8 de gener de 2019