 |
| Han convertit casa seva en moneda de canvi del seu lidertage |
El problema no és la casita, amic, sinó allò que Pablo Iglesias i Irene Montero han volgut que signifiqui. I l’han convertit en moneda de canvi del seu lideratge a través d’una consulta a les bases del partit tan extemporània com algunes de les coses que s’han dit –a favor i en contra– d’aquesta operació hipotecària. Tots hem de viure amb les nostres contradiccions, deia Echenique –el de las “cajitas” per no parlar de referèndum l’1-O– per defensar els seus companys d’executiva.
La contradicció, en tot cas, no és la casa, ja que la poden pagar amb el sou que merescudament es guanyen. La contradicció és que el guanyen a base de reduir l’acció política d’aquell ministre a la casa que té, d’aquest regidor pel cotxe que condueix, o de l’altre alcalde per l’escola a què porta els seus fills. Lluitaven contra la casta i ara són el lumpen de la casta, ironitzes... Hahaha! Molt agut, però voldria continuar amb el posat seriós...
Ben Bradlee, el mític director del The Washington Post, tenia una màxima: “Borratxo dins de casa, cosa seva; borratxo als passadissos del Senat, cosa nostra”. És un concepte sobre la privacitat dels càrrecs públics que sembla bastant raonable, però que massa sovint han trencat els que ara la reclamen. Jo també vaig tenir els plànols de la casa d’una diputada, i mai els vam publicar. És dimarts, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada