Un altre dia de tristor

Cap miracle, cap recurs ni cap moviment de darrera hora
va aturar l'execució del 155 al Museu de Lleida
Foto: Tony Alcántara / La Mañana

A les 00.00 hores comptades d’ahir, amiga, va començar un altre dia de tristor, dels molts que en els darrers mesos estem vivim. Cap miracle no es va produir, cap jutge va atendre cap recurs ni súplica, cap moviment de darrera hora no va servir per aturar l’execució de l’implacable 155 en el Museu de Lleida. De vegades t’has de preguntar qui es beneficia de determinada polèmica i la resposta ajuda a entendre no tant qui està al darrera com perquè alguns permeten que el caos avanci. 

Però en el cas de les obres de Sixena, legítima i legalment custodiades pel Museu de Lleida, no trobo a encertar quin és el beneficiari. La unitat de la col·lecció, amb més passió o fredor, ha estat sempre defensada per totes les forces polítiques a Catalunya i, per tant, cap d’elles pot guanyar res amb les imatges d’ahir. Els vots que alguns perden a Catalunya els multipliquen per quatre a Espanya, sentencies... 

Quins vots es poden arreplegar amb l’ús de la força entrant a mata-degolla en un llarg conflicte que es manté viu encara als tribunals? Els d’aquells que ahir es van anar a dormir amb sensació de victòria per haver imposat la seva llei? Aquests vots ja els tenien. I el mal que fa supera els 155 dies de penediment que es veuen obligats a fer. És dimarts, comença la última setmana de campanya;)

Article publicat al diari La Mañana el 12 de desembre de 2017