 |
| Avui ens explicaran els ets i uts del referèndum de l'1O |
Ignoro, amic, quina és la denominació en català d’aquest joc infantil, però quan jo el jugava, en una llunyana –en el temps– Cornellà era “El Pañuelo”... La cosa anava així: Al mig es posava un –o una– amb un mocador agafat pels dits de la mà estesa cap endavant. A dreta i esquerra, els dos equips en tensió. Al crit de “Pañuelo!!!” de cada equip sortia un membre corrent cap el mig amb un objectiu molt simple: agafar el mocador i tornar al grup sense que el contrari t’enxampi.
Com que, sovint, els dos jugadors arribàvem al mateix temps davant la penyora, l’estratègia es complicava: l’èxit l’obtenia qui sabia enganyar l’altre provocant-li un moviment en fals, just el necessari per tenir-lo amb el peu canviat i sortir escopetejat. Doncs així és com veig el que està passant entre Barcelona i Madrid. Un joc?, interrogues...
El joc de fer que l’altre s’equivoqui el primer i quedi en evidència. Aquí tenim un exjutge Vidal i allà un exministre Fernández Díaz. Aquí un editorial del NYT i allà a Roncero. Aquí els Pujol i allà Gürtel. Clar, que després repetíem round i igual fallaves tu. Avui a Barcelona ens explicaran els ets i uts del referèndum de l’1O. O només aquella part que provoqui una reacció airada a Madrid, com passa aquí quan ells mouen fiscals i reis. Mentrestant, el mocador va passant de mà en mà. És dimarts, comencem la setmana;)
Veig que relaciones aquest joc tan popular amb la política, no és pas tan complicat i és diu el joc del mocador en català, en aquest cas la traducció és literal i jo hi havia jugat molt, de petita...
ResponEliminaBon vespre.
Gràcies per l'aclariment, M. Roser. M'ho podia imaginar, però en realitat ho ignorava i no ho vaig buscar per a poder "jugar" amb el fet que jo el jugava en castellà...
Elimina