L’estima veritable es demostra amb realitats comptants i sonants,
no amb flors i violes de gratis
Foto: Tony Alcántara
|
De vegades, una anècdota concreta et serveix per
a mostrar el perfil global d’una persona. Les nostres personalitats es mouen en
un entrellat complex de dimensions socials i culturals –com va escriure Herbert
Marcuse– però n’hi ha una que predomina i inspira la resta. De Pep Tort,
l’inesperat dimitit director del Consorci de la Seu Vella, en destaquem la seva
passió per lo Castell,
però va molt més enllà la cosa.
Fa uns dos o tres anys, el conseller de
Finances, Andreu Mas-Colell, presidí un acte públic a la Seu Vella. En
finalitzar, va mostrar el seu desig de conèixer el monument amb calma, per
gaudir-lo. En Pep es va oferir a fer-li la visita guiada i en aquell moment el
conseller tira mà a la cartera i pregunta quan val l’entrada. Davant la cara
d’astorament de la noia encarregada de cobrar, el director –ara en funcions
fins al seu complicat relleu– comenta mentre li fan el tiquet: “Tots haurien
d’actuar així... I la voluntat, per reparar les campanes...”.
Aquesta és la dimensió
de gent que creu que l’estima veritable es demostra amb fets i realitats
comptants i sonants, no només amb flors i violes de gratis. Ens veiem dilluns
vinent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada