Lliçons per aprendre

Un rival al qual cal derrocar a sang i foc
amb l’impune insult i menyspreu del tret al clatell.

Després de vint-i-cinc anys de carrera professional encara aprenc coses cada dia, però de lliçons n’accepto poques... He tingut la sort de discrepar sempre: discrepava dels meus pares, discrepava dels professors i he discrepat dels meus caps. I he tingut la fortuna que els pares (no sempre), professors (no tots) i caps (alguns) rebatien les meves argumentacions exhibint criteris per a mi desconeguts. 

Així vaig assumir que els altres coneixien més veritats i, sobretot, que jo no tenia sempre la raó. Els entesos li diuen empatia, a mi m’agrada més pensar que es tracta de respecte tal i com José Saramago ho plantejava: “He après a no intentar convèncer ningú. El treball de convèncer és una falta de respecte, és un intent de colonització de l’altre”. 

Des del respecte més absolut, espero aprendre de l’altre quan desmunta els meus arguments –per pobres que siguin– amb intel·ligència i raons. Potser continuarem veient les coses de manera divergent (no ens enganyem, tampoc sóc fàcil de convèncer) però m’hauré sentit respectablement tractat i no com un rival al qual cal derrocar a sang i foc amb l’impune insult i menyspreu del tret al clatell. Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 20 de juliol de 2015