Montse Mínguez

I si resulta que MM és capaç de trobar el seu propi model?
Foto de Lídia Sabaté per a La Mañana

Al llibre Àngel Ros, cara i creu (Pagès Editors, 2012) descric l’escena en la que Marta Camps i Montse Mínguez van passar un fred que pelae al desembre de 2011 a les portes del Palau de Congressos de Barcelona. Aprofitaven les estones en què els congressistes sortien a fumar per recollir avals en favor d’Àngel Ros en aquell enfrontament amb Pere Navarro que al final no va ser. N’hi havia més militants de Lleida, però certament per a Ros només treballava de valent el tàndem Camps-Mínguez. Com s’ha girat la truita...

A mesura que la feina del govern de la Paeria s’ha anat complicant (fa un any amb la marxa de Josep Presseguer i fa un mes amb el cessament de Camps) a Mínguez li han fet més gran la cartera.

Ara, els periodistes encetarem el debat sobre si l’edil que ha controlat les finances municipals és la successora o no... És a dir, l’encasellarem en el model Maria Burgués (la dos que va donar pas al tercer) o en el Marta Camps prefiscal (la 2 destinada a ser 1). I si resulta que Montse Mínguez és capaç de trobar el seu propi model? Per cert, al 2011, el tres feia cafès calentet dins palau... Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 23 de març de 2015