 |
| Les CUP van donar el salt del Cafè de l’Escorxador a la Sala 1 del Teatre |
Tinc un molt bon amic al que, de tant en tant, li
retreia que posés aquella mirada
de comptar vots. Ulls afilats, nas unflat inspirant poc a poc i
coll estirat cap endavant. Són ulls que no miren, són ulls que recompten
paperetes entre els assistents a un acte públic. He tornat a veure aquesta
mirada en les presentacions de Toni Postius com alcaldable per C(iU) i en la
posada de llarg de la Crida per Lleida, la plataforma unitària d’esquerres...
de la CUP. La pregunta és: “Es van deixar enganyar tot i veure sales ben
plenes?”.
En Postius, en tot cas, ho tenia més fàcil per
discernir. Li faltaven els socis d’Unió i tenia més de mig aforament que no el
podrà votar tot i que volgués a no ser que s’empadronin a corre-cuita a la
capital. Amb bon criteri, els convergents van defugir de la sala gran de la
Llotja per mostrar múscul a la petita.
Just el camí contrari que els de la Crida, que
van donar el salt del Cafè de l’Escorxador a la Sala 1 del Teatre. Aquests van
rebre, però, la visita amical de simpatitzants i votants d’altres formacions
amb les que han coincidit últimament a l’Assemblea. Ull viu! No és vot tot
l’aplaudiment que escoltes... Ah!, i ho dic per experiència. Ens veiem dilluns
vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 16 de febrer de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada