Qui pot? Qui vol...

Faré l’acudit fàcil, però lo del Comú, l’Assemblea 2015 i Podem cada vegada s’assembla més a la pel·lícula La Vida de Brian, on el Front d’Alliberament Judaic està enemistat amb el Front Judaic per la Llibertat i mira de reüll al Lliure Front Jueu... Que tres actors polítics vulguin promoure la unitat de les forces d’esquerra a la ciutat de Lleida i que entre ells no es posin d’acord podria ser una broma de mal gust, però està passant... I només en riu un; ja sabeu, qui guanya...

És cert que aquells que vivim la política local com una mena de joc cabalístic podem arribar a entendre quins són els factors diferencials entre uns i uns altres, però en Pere? La Maria? Prou costa quadrar els cèntims cada mes amb serveis retallats, sous baixats i impostos pujats, com per haver de fer un sudoku de sigles davant les urnes al maig, que s’intueix de blau barrufet a Lleida.

En política, la paraula “unitat” es fragmenta cada vegada que algú l’abandera, tal i com veiem al post9N. I encara falten els intents d’ERC i ICV... Es pot assolir una candidatura àmplia de l’esquerra outpaeria? Sí, si es compleix una premissa que trobo a faltar: voler cedir en alguna cosa en favor dels altres. Serà més fàcil demanar-ho als Reixos... Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 5 de gener de 2015